Tras un lapsus vacacional, en el cual la mayoría hemos estado "fuera de cobertura", seguimos con el relato del homenaje a Jose. Puria, con cuyas palabras nos quedamos, fué el único que leyó en el escenario ya que además se encargaba del control de imágen y sonido y este estába tras el escenario. El resto leyó desde el sitio que ocupaban en la sala. Venían provistos de una pequeña linterna para poder leer en la oscuridad y el primero en hacerlo fué Colomer, un joven muchacho que desde hacía tres años, mas o menos, era asiduo a la academia de Jose. Colomer no traía texto, todo lo que dijo lo llevaba dentro y podría resumirse en dos palabras.... profundo agradecimiento.
Tras la proyección del video "Extremadura, mi comienzo" la sala se llenó con la voz de Anna y de Mar, dos hermanas a las que Jose vió nacer y crecer. Con sus palabras lo dejamos por hoy.
MAR
Vindrà la mort i jo no seré al llit
Ni al menjador assegut al divan:
L'esperarè al replà de l'escala,
Entre els parents que han arribat de l'horta.
De cap a peus com vestit de diumenge,
De blau marí, amb la corbata torta.
I no serà necessari que entre:
Us diré adéu des de la porta, anat-me'n.
Evitarem, potser, el formulisme
I tot serà lleuger i natural.
Ni al menjador assegut al divan:
L'esperarè al replà de l'escala,
Entre els parents que han arribat de l'horta.
De cap a peus com vestit de diumenge,
De blau marí, amb la corbata torta.
I no serà necessari que entre:
Us diré adéu des de la porta, anat-me'n.
Evitarem, potser, el formulisme
I tot serà lleuger i natural.
ANNA
Es trobaran sols al mig de la vida, com si no hagués existit res abans.
Bella és la vida.
I ploraran vanament una nit, i no entendran res de res en la vida.
Bella és la vida.
Creixen els fills, creix l'amor, creix la vida.
Bella és la vida.
I ploraran vanament una nit, i no entendran res de res en la vida.
Bella és la vida.
Creixen els fills, creix l'amor, creix la vida.
No hi ha per qué recelar ni patir.
Bella és la vida
MAR
Intensament recorde que he viscut,
Que he viscut en un lloc concret,
Entre unes gents concretes,
En un país concret.
Que he viscut en un lloc concret,
Entre unes gents concretes,
En un país concret.
ANNA
Jose pot dir que ha viscut, que ha vist més coses que moltes persones juntes.
Ha viajat, ha aprés i ha comprés.
Ha fet riure i ha volgut.
Ha llegit i classificat llibres.
Ha cuidat plantes i ens ha cridat Martola i Anniuscorreta.
Ens ha fet passar moments boníssims en l'acadèmia, en un sopar o pegant una volteta.
El que hui no estia ací és una faena,
Però ens hem de quedar amb l'alegria d'haver-lo conegut
Ha viajat, ha aprés i ha comprés.
Ha fet riure i ha volgut.
Ha llegit i classificat llibres.
Ha cuidat plantes i ens ha cridat Martola i Anniuscorreta.
Ens ha fet passar moments boníssims en l'acadèmia, en un sopar o pegant una volteta.
El que hui no estia ací és una faena,
Però ens hem de quedar amb l'alegria d'haver-lo conegut
i d'haver-lo tingut com a Parella, com a pare o com amic.
Que ens quede també el seus missatge:
Hem d’assaborir tot minut a minut.
2 comentarios:
UN GRAN TIPO,un amigo(ya que sólo los amigos saben escuchar),un buen contador de chistes(siempre había alguno adecuado en el momento oportunoo). No te has merecido abandonar ésta maravillosa vida tan pronto, no es justo,pero.... nunca te olvidaremos.
Dejas un gran vacío difícil de llenar: en las tertulias de amigos, en las cenas ó comidas familiares, en tu querida academia(siempre será la de Jose),....
TE QUEREMOS,HASTA SIEMPRE CAMINANTE
Soy Coloma, el chaval que leyó el día de su homenaje, ahora años después lo sigo recordando, echando de menos todos aquellos momentos de alegría que compartí con él. Me siento afortunado y agradecido por haberte conocido y siempre estarás en mi corazón. GRACIAS JOSÉ
Publicar un comentario